Que és la Psicologia Perinatal?

Que és la Psicologia Perinatal?

La Psicologia Perinatal és una especialitat de la Psicologia que es dedica a l’àmbit de la concepció, embaràs, part, postpart i criança durant els primers anys de vida del bebé. Té especial interés en el vincle que s’estableix entre la mare i el seu bebé així com la funció del pare/ parella en aquest important procés. És el seu objectiu promoure i protegir la salut de la mare i del nounat així com de la família durant aquest important període.

La persona dedicada professionalment a la Psicologia Perinatal és Llicenciada/ Graduada en Psicologia amb formació específica en psicologia de la salut, i molt concretament amb coneixements sobre la fisiologia i la clínica del període perinatal. És necessari a més tenir formació psicoterapèutica específica per realitzar intervenció terapèutica. Personalment pense que és fonamental posseir coneixements en Psicologia de Gènere, i a l’àrea de la Psicologia Evolutiva, ja que tenim en compte sempre al bebé. La psicologia perinatal l’exerceix una/un professional amb llicenciatura o grau de Psicologia formada/o en salut mental perinatal, que desenvolupa la seua labor professional d’acord als principis detallats en el seu codi deontològic.

La psicòloga perinatal treballa en la prevenció i intervenció tant de manera individual com en grup. A més realitza tallers, formació a professionals, i en molts casos també recerca.

Alguns dels temes que pot tractar són les dificultats en la concepció, tractaments de reproducció asistida, reducció i/o prevenció d’ansietat, por durant l’embaràs i enfront del part, procés emocional en l’embaràs i el postpart, consciència i integració del part i/o cesària, dol gestacional i perinatal, part traumàtic, dificultats en la vinculació amb el bebé, depressió postpart, aspectes psicològics relacionats amb la lactància materna, adaptació i creixement personal des de la maternitat/ paternitat, criança, etc.

El perquè de la Psicologia Perinatal….

La maternitat/ paternitat és un succés vital que dóna lloc a una transició, és un període que es caracteritza per canvis en l’àmbit emocional, familiar, de parella, social, etc. Convertir-nos en mare i/o pare és un esdeveniment transcendental que marca la vida d’una persona, que produeix una transformació i requereix adaptar-se a la nova situació.

En l’actualitat és àmpliament sabut que el bebé naix amb les seues capacitats cognitives i motores disposades para, en el seu primer any multiplicar-se exponencialment. La seua estructura cerebral està especialment preparada per a l’empatia, el contacte, la conducta social, sentir plaure, i les seues habilitats bàsiques per cobrir la seua supervivència, la succió, el plor quan se separa del seu cuidador/a, etc. La genètica del bebé s’activarà mitjançant l’experiència, per la qual cosa seran importants les seues primeres vivències, la cura que rep i el seu entorn.

Per tant comprenem que aquest període vital en la vida de les persones ha d’estar protegit i cura perquè es desenvolupe d’una manera saludable per a totes les persones que ho protagonitzen, mamà, papà i bebé.