La por en el part

“_{L’alegria de parir està relacionada amb les expectatives de la dona respecte al part,amb la seua relació amb el seu cos i els seus sentiments sobre el  de tindre un fill o filla, amb les seues esperances i pors més profundes, l’acceptació del seu nou rol el mode en què coordina totes estes emocions i relacions.”}

_(Kitzinger)

La por, segons el diccionari de la RAE, és una angoixa per un risc o mal real o imaginari, o l’aprensió al fet que passe una cosa contrària al que es desitja. És important parar esment en què el mal és “real o imaginat”, ja que estem parlant de la percepció de perill.

En una part important, la por al part naixement s’inscriu en la població a través del discurs mèdic, això és una cosa molt estudiada. L’atenció obstètrica des de la concepció, el seguiment de l’embaràs i en el part, *patologiza este procés fisiològic de la salut sexual femenina.

Un exemple és l’anomenada “data probable del part”, que es podria dir perfectament la “data improbable del part” ja que només un 4% aproximadament de dones donen a llum el dia que compleixen 40 setmanes de gestació, és a dir, el dia de la seua data probable de part. Esta data depén de si és el teu primer part o no, el temps d’implantació de l’òvul en l’úter, les corbes hormonals, l’edat de la mare o el seu pes en el moment del part. Esta data de “caducitat” la vivim com una pressió, a vegades de l’entorn que em pregunta “si he parit ja” cada dos per tres. A més hi ha una pressió mèdica molt forta, el sistema comença a oferir proves en dones que tenen embarassos normals amb criatures sanes perquè simplement excedeixen esta data de part. Està demostrat que no es milloren els resultats materns i/o neonatals amb estes proves però sí que augmenta el risc d’intervencions i el malestar perinatal matern.

Com funciona?

El mecanisme que desencadena la por es troba en el nostre sistema límbic, que és l’encarregat de regular les emocions, la lluita, la fugida i l’evitació del dolor, i en general de totes les funcions de conservació de l’individu i de l’espècie. (García Carrascosa)

Concretament en el procés de part produeix la por produeix:

– Inhibició de la secreció d’oxitocina, per tant genera parts més lents i més llargs.

– Pot arribar a paralitzar l’evolució del part.

– Augmenta la percepció del dolor i del sofriment.

– S’associa a parts més instrumentats i intervinguts.

Entenent un poc més…..

La por és un factor central i fonamental que ha de ser tingut en compte des de la mateixa gestació. La por al part en realitat sol ser una por, o més, relacionades amb el naixement. Hi ha moltes pors relacionades amb el naixement i a més canvien d’un embaràs a un altre. El més freqüent és la por al dolor del part, per això una de les facetes més importants en l’atenció i l’acompanyament en el part i el naixement és el tractament del dolor i l’atenció que se li presta. La por i l’estrés, tant abans com durant el part, són els que més dolor produeixen. No obstant això dolor no és sinònim de patiment, ens pot fer mal sense patir i podem patir sense dolor físic. Un part amb analgèsia epidural pot ser viscut amb molt de patiment.

Una altra por molt freqüent és a la violència obstètrica. Esta violència es concreta en comportaments que van des del maltractament físic (exploracions continuades innecessàries; fòrceps o cesàries no indicades o sense condicions; episiotomies innecessàries; provocació i acceleració del part sense indicació… fins al maltractament verbal (insultar, burlar-se, tindre actituds sexistes, racistes… alçar la veu o infantilitzar), passant per la patologització del part i la seua conseqüent medicalització i tecnificació excessiva. (Payá Sánchez, Martín Badia, 2016)

A més existeix la por a no ser capaç, a afrontar el moment o les pors relacionades amb la integritat del bebé “estarà bé?”…. . Les expectatives, tindre informació veraç, la capacitat d’elecció sobre el meu cos o la meua criatura, l’experiència de participar activament, estar acompanyada per la persona de la meua elecció, etc. són factors bàsics en el nivell de satisfacció després del part. Depenent de les nostres pors cal buscar estratègies d’afrontament diferents, la meua recomanació és:

 – Els grups de preparació a la maternitat, normalment guiats per comares, són espais dirigits a informar, compartir experiències i oferir suport.

– Fer seguiment sanitari amb professionals que ens donen seguretat, confiança i l’oportunitat de prendre decisions sobre el procés.

– Tindre una bona xarxa de suport amb altres mares

– També recomane la informació veraç, a través de professionals de confiança i d’associacions de dones com El Parto es Nuestro.